I. ASPECTE GENERAL

a.      Descripció de conjunt.

El ca mè mallorquí no és molt gros, té una mida mitjana, un poc per davall de l’eumètrica de l’espècie. És d’estampa senzilla, sòbria i rústica, que transmet al mateix tems fortalesa. Al primer cop de vista no trobam característiques destacades en la seva morfologia. Res no crida l’atenció, però la seva morfologia forma un conjunt molt harmònic.

L’alçada a la creu està entre els 45 i 55 cm. les femelles i els 50 i 60 cm. els mascles. La relació de l’alçada a la creu amb la longitud corporal és quasi quadrada en els mascles, és a dir que la llargària i l’alçada del cos són quasi iguals. Les femelles són més llargues que altes, formant un rectangle. Els mascles sempre són més  voluminosos que les femelles, amb un clar diformisme sexual.

b.      Temperament

El Ca Mè és de temperament noble, dòcil, obedient, amorós, gens violent, no limfàtic, i sorprèn per la seva gran fortalesa a la caça, que és la seva aptitud principal.

c.      Utilitat

Té un sistema de caça molt pausat, caça amb el nas a mitja alçària, a prop de l’amo i és molt adient pels mals plans i espessos.

II. CAP

El cap no és gaire gros en relació al cos, la cavitat craniana és ampla i conté una gran massa encefàlica que proporciona bona intel·ligència. El crani, quadrat, té igual amplària que llargària. El morro és un poc més curt que el crani. Les línies superiors del crani i cara són de perfil recte o lleugerament bombat. Aquests eixos cràniofacials són paral·lels o una mica convergents entre si. La depressió frontonasal o salt entre els dos perfils és acusat. El crani presenta una prominència al clatell, anomenada “cresta” o “botó occipital”. Des d’allà parteix un solc cap a la cara, passant enmig dels ulls.

Les arcades orbitals són notòries, els músculs masseters són forts i voluminosos. Contribueixen a l’amplària del cap i reflecteixen el poder i la força de la mossegada per fer la portada.

L’ajustament dental de les mandíbules superior i inferior es fa en tisores. Això vol dir que els incisius superiors tanquen just per davant dels inferiors.

Els llavis superiors estan en posició caiguda i són gruixats, però sense fer impressió ni de fluixetat ni de baveig. El llambrot i llavis inferiors són ajustats i no es veuen, ja que queden per davall dels llavis superiors.

El nas és ample, gruixat i el color està en consonància amb el pèl. Els ulls no són molt grossos, de forma triangular, i el seu color varia entre mel clara i obscura, segons el color del ca. Té les parpelles ben aferrades.

L’orella del ca mè és un distintiu molt característic de la raça, és de tamany mig. La inserció de l’orella al crani és alta, ampla i convé que sigui davantera. Cau cap al costat de la cara, sense plecs de cap tipus, té l’acabament inferior rodó i l’animal la mou amb atenció, en posició perpendicular a la cara.

III. COLL

El coll és curt, amb el perfil superior recte o lleugerament arquejat.

Es gruixat i amb tendència a l’horitzontalitat. Alguns exemplars presenten papada simple o doble poc desenvolupada.

IV. COS

El pit és ample, molt profund i de costellam un poc arquejat, que li dóna gran resistència a la tasca de la caça. El ventre és ple, sense parèixer feixuc.

La línia dorsolumbar és horitzontal. La gropa inclinada, uns 45 graus, seca de carn.

V. COA

La coa és relativament curta, de naixement gruixat, s’aprima en la llargària.

Caiguda, mai supera el garró. De naixement baix. És molt mòbil i expressiva.

VI. EXTREMITATS

Membres gruixats, ben musculats. Els anteriors ben separats, un de l’altra per un pit que sobresurt. Travador llarg i inclinat.

L’espatlla és obliqua, amb angulació escapulohumeral accentuada, com pertoca a un ca trotador

Els posteriors tenen una angulació tibiofemoral poc acusada, amb la tíbia plana.

Els peus són curts, amples i ovalats, amb ungles fortes i dits separat.

VII. PELL

La pell és gruixada i un poc desferrada del cos. No té plecs, llevat de la papada.

VIII. PÈL

El pèl és curt, llis, gruixat, molt dens, i arriba fins al ventre.

IX. COLOR DEL PÈL

El seu color és molt variat: Negre; Blanc i negre clapat i mosquejat; Marró; Blanc i marró, clapat i mosquejat; Blanc i taronja, clapat i mosquejat; Blanc i llimona, clapat i mosquejat; i Tricolor (efecte “foc” sobre els altres colors).

X. DEFECTES

A més dels defectes d’estructura o morfologia de l’espècie, n’existeixen de tipicitat dins el tipus de ca mè:

-          Tipus brevilini.

-          Gran nerviositat.

-          Esveltesa, amb el ventre molt recollit.

-          Cap massa estret i llarg.

-          Nas xapat.

-          Morros massa grossos, amb baveig.

-          Orelles amb plecs, o d’inserció baixa.

-          Escassa capacitat toràcica.

-          Espatlles dretes.

-          Coll prim, llarg i alt.

-          Molta angulació tibiofemoral.

-          Travador curt i dret.